PAM_10. Festival d'art multimèdia

El PAm_10 és un festival d'art i multimèdia. La sessió comprenia una conferència de Sergi Jordà (un dels inventors de la Reactable), Àlex Posada (del Lab Media de l'Hangar) i per acabar, un concert de Sonom.

No comentaré la part de l'Àlex Posada perquè estava bé, però presentar en mitja hora un total de 6 projectes no dóna per gaire. Només que m'apunto l'Hybrid Playground, que combina el videojoc amb els parcs infantils de les places. El 30 d'abril hi ha una presentació.

La conferència d'en Sergi va durar aproximadament 15 minuts, o sigui, poc per si t'interessava sobretot la seva part, a més, l'invent de la reactable no estava present, malament. Seria una conferència com qualsevol altra... de paraules, que no és poc, però un ja està fart de seure i escoltar. Amb la Reactable es volia crear un instrument de música electrònica que permetés fer música en directe i que a més es va dissenyar a mode de taula rodona, perquè fós un instrument col·lectiu. Permet relacionar les persones mentres toquen un mateix instrument. També relaciona el so amb la imatge i el tacte. Hi ha peces de sons, de ritme i de distorció. Aquest efecte es mostra al taulell amb dibuixos i ones explicatives sobre el que està fent cada peça.
Hi ha un plantejament interessant de l'instrument, perquè m'explica com va decidir fer la reactable. Ell tocava el saxo, però no suportava les hores d'assaig, de solfeig, de repeticions... i va decidir que aquesta part que li molestava, la podia substituir per un ordinador. La màquina podia fer la feina repetitiva i aburrida per deixar la faceta creativa a l'home. Així, les peces de l'instrumnet són molt simples, però la combinatòria que permet entre ells ho fa realment complexe. La idea era que no calgués aprendre, perquè les noves tecnologies posen en dubte el fet de passar-te molt temps aprenent quelcom... perquè canvia el dia següent, i tot allò que has après ja no serveix per res. Un plantejament exquisit i uns resultats també espectaculars, ja que l'estreta relació visual que mostra entre el so i la imatge de la taula et captiva, el fet d'agafar les peces i desplaçar-les pel taulell motiva molt, a més de la col·locació, també les pots girar i fregar pel taulell. I a sobre estableixes relació amb d'altres possibles dj's.
Però resulta que de moment és car. Permeten la descàrrega parcial del software de la màquina, però encara no és accessible. A més, la complexitat de la màquina fa que no acabi amb la complexitat d'aprendre a tocar un instrument, també requereix d'esforç, i a partir de molta experimentació, es pot arribar al virtuosisme, però l'instrument no permet una compenetració gratuïta. Per tant, com a instrument col·lectiu, tampoc estableix relacions importants, quedant tancades dins el propi instrument.

El factor intuitiu i gestual crec que hagués fet d'aquesta màquina un aparell absolutament innovador. Tot i així, tot allò que planteja és per tindre en compte. Les relacions que estableix, segons va explicar el Sergi, van tindre molt interès en persones autistes, fet que permetria una relació amb ells a partir de l'instrument. Deixo un link i un video que he fet del concert que hi va haver després de Sonom. Imatge i so per a la introspecció...

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/150333-el-centre-dart-cal-masso-de-reus-ofereix-lart-multimedia-mes-innovador.html

http://www.reactable.com/reactable/