PRESENTANT EL PROCÉS

El dia 3 de maig vam presentar el nostre procés de treball a classe. Vam quedar una hora abans de classe per distribuir les cadires de l'aula en forma de cercle perfecte, perquè tots els assistents ens veiéssim les cares , també perquè desapareixés la jerarquia de la distribució normal d'una aula. Al centre de la rodona hi vam col·locar part de la nostra bibliografia i dos portàtils. En un hi havia el nostre blog i a l'altre s'hi havien connectat dos altaveus en els que sonaria l'audio que haviem estat gravant durant els dies anteriors.

Vam començar amb una breu introducció. Després vam connectar l'audio. Vam tindre problemes tècnics, però creiem que van tindre una part positiva. El volum no es mantenia alt, i la invitació a ocupar l'espai central dels llibres i ordinadors, va sortir de manera més espontània. Després d'una estona de xafardejar plegats les nostres fonts de documentació, en que es van crear diferents i variats ambients i agrupacions entre els presents, vam demanar a tothom que formés part del nostre treball.

Vam repartir targetes perquè cadascú escrivís el que li semblés sobre el nostre grup, treball o de la sessió que estàvem duent a terme. Després es van llegir de manera anònima entre tots els voluntaris que volien llegir. Aquesta part va quedar registrada a la gravadora.

Així,  concloent. La tecnologia i els llibres van ser el motiu que ens van fer apropar i relacionar de manera més estreta entre nosaltres. La combinació entre càmares de video, foto i gravadora dispersaven els focus d'atenció intentant que desapareguéssin. I la barreja entre pensaments anònims escrits i lectors aleatoris de les paperetes van permetre una distància amb els possibles judicis del grup. Posant al nostre servei, tant la tecnologia digital com l'analògica.

A continuació podeu escoltar l'àudio de la nostra activitat amb les aportacions dels nostres companys. Us recomanem que si és possible ho escolteu amb auriculars o en cas d'utilitzar altaveus, col·locant-los en direccions oposades (cap a l'exterior). Gaudiu-lo!

«lírica computacional»

Entre automatismo, azar, arte y poesía; En esta parcela que tantos otros visitaron con anterioridad se instala ahora Eugenio Tisselli, que en El drama del lavaplatos (su última propuesta) aborda con cierta ironía la relación entre humanos y maquinas. El resultado es un «poemario electrónico» en el más analógico de los formatos que se presentará mañana (14 de mayo) a las 19h en Arts SantaMónica.

La presentación se inscribe en la programación que BarcelonaPoesía ha previsto para esta semana, en la que tambien se incluye un concurso de poemas SMS, o un recital bastante apetecible (Llorenç Barber + Roser Bover + Roger Costa-Pau + Kònic Thtr + Alain Baumann + Rosa Sánchez + Miquel Àngel Marín + Montserrat Palacios + Carme Torrent) titulado «Poétiques interconectades. Dels campanars a les xarxes socials d'internet» previsto para el lunes 17.

Al margen de esta programación, pero estrechamente vinculado en la temática, Arts SantaMónica tiene prevista para el 21 de mayo la presentación del libro de Dionisio Cañas y Carlos González Tardón ¿Puede un computador escribir un poema de amor?. En un coloquio posterior se abordarán las nuevas formas de poesía generadas a través de medios (y formas de comprensión) tecnológicos.

Curiosamente la poesía me parecía el campo no flanqueado por las máquinas y ahora tengo la impresión de que se han saltado esa fase en la que se reivindica la autoría del lector... más que nunca «the medium is the message».